Featured

Llums, ombres, figures i art nude

Durant la meva vigent tasca fotogràfica professional, he treballat diversos estils, des de paisatges, ciutats, retrats…

Un dels més complicats, per a mi, és el #nu artístic, o nude art (en anglès queda un xic més elegant). Aquesta especialitat es molt interessant, i difícil perquè combinar #llums, #ombres, i #figures requereix un treball pacient – de fet tota #fotografia viu d’un treball pacient – i sensible a la vegada. Una fotografia de nu porta molt treball, i aquest al final es satisfactori. Jo animo a tothom que provi aquesta especialitat, i que vagi a museus (el Meam, el museu Europeu d’Art Modern a Barcelona, es una preciositat), miri, estudii per on venen els llums, quines estructures físiques mostren, i ho intenti posar en marxa. No s’en penedirà, i aprendrà molt.v1_Sessio_Photosagrera_Nu_Artistic_Juliol 2016_5

Anuncis
Featured

Margaret Michaelis.

Uns dies desprès dels mesos típics de l’estiu, vaig tenir la gran oportunitat de gaudir d’una representació teatralitzada al Barri Gòtic de Barcelona, al bell mig de la Plaça de Sant Felip Neri – un espai molt vincul.lat a la Guerra Civil – una representació organitzada per Mozaika, una entitat que vol mostrar i apropar la cultura jueva a la ciutadania, i allà al mig hi era jo, gaudint d’aquesta cultura de proximitat. No faré extens totes les parts que formàven part d’aquesta representació, ja que si no el post seria massa llarg, em centraré en una de les històries que més em van impressionar, ja que quan van de la mà nazisme i persones, nazisme i jueus en aquest cas, em surt la idea que aixó mai mes, mai més, s’ha de tornar a repetir. Ningú té dret a eliminar cap idea,  i menys de forma sectària i violenta a les persones, ningú ha de fugir del seu lloc de naixement i/o procedència perquè a algú se li fiqui al cap que li molesta…, per dir-ho suaument.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Margaret Michaelis, o Margarethe Gross que es el seu nom real, va ser una fotògrafa filla d’una família benestant d’ideologia liberal i jueva. Tota la biografia la teniu a l’enllaç.

Jo el que vull destacar és el bon treball artístic de Mozaika, que ha aconseguit que m’interessi per la vida d’aquesta fotògrafa, que va estar vivint durant uns anys a Barcelona, fugint del nazisme i tenint compromís polític i social durant el seu exili amb la Segona República.  Tant ella com el seu marit, Rudolf Michaelis varen entrar en contacte amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb l’arquitecte Josep Lluis Sert entre d’altres. Margaret desprès d’una separació matrimonial, va haver d’afrontar sola l’exili i vàren ser els coneixements fotògrafics els que li van proporcionar feina i poder sobreviure . D’aquesta estada a Barcelona, ens han quedat les seves fotografies.

Jo nomès vull per part meva, fer-vos connectar amb un bocinet d’història de la nostre ciutat. Us recomano llegir-vos la biografia sencera de Margaret.

Featured

Retrats

Fa poquets dies escrivia al que per a mi la fotografia s’ha anat convertint en passió madurada, i un dels components que ha influït són els retrats. Es una mica complex explicar-ho, però vaig a fer un intent de posar sobre la taula, posar a la vista el perquè de tot plegat.

Un retrat es l’inici de tot, tant si es senzill com si forma part d’un projecte o d’una imatge amb més elements. Si ens fixem, es fan un munt de fotografies de retrats o els auto-retrats (popularment coneguts com a selfies). Particular i personalment crec que un retrat té molta vida, ja que l’ànima de la persona fotografia té molt a dir, des de les seves expressions, gustos, necessitats…

Un retrat no és una imatge tancada…

Per a mi, fer retrats implica molt més que fer seure a una persona en una cadira i accionar el disparador de la càmera. M’agrada arribar a un estat de mig confiança per aconseguir una fotografia amb ànima.
Quan quedo amb algun client, model… de principi no trec la càmera. Parlem relaxadament per conèixer a la persona, necessito una estona de trobada per trencar el gel, per saber que vol, com se sent a gust. Desprès si es exterior, busquem una localització on plasmar algunes idees pre-concebudes i d’altres totalment improvisades. Recordem que normalment es el nostre client qui ens ha encarregat unes fotografies. Malauradament tots anem amb poc temps. Jo proposo dins del possible deixar de mirar el rellotge (excepte si hem llogat un estudi, o algun material que ens cobrin per hores), es molt millor passejar, seure, fotografiar…

De la mateixa manera que treballo per encàrrec un retrat, quan soc jo el que necessita model per una sessió, ho plantejo d’una manera pausada. Dècimes de segon quedaran inmortalizades per molt de temps, i aixó necessita contraposició, necessita calma…

Us animeu a encarregar un retrat?

imatgesipixels-5835598f1fe79cc@2x

imatgesipixels-57b828fd1e69254@2x

Featured

Montseny. Plena Tardor.

A tot arreu, o a molts llocs del planeta Terra, els canvis d’estacions meteorològiques són dignes d’admirar, però si mes no, la primavera i la tardor al meu parer són les millors visual i fotogràficament parlant. Abans d’ahir dia 26 d’octubre de 2018 ,vaig anar a veure quin paisatge ens mostrava el Montseny, esperant una gran alegria i no una decepció colorística. I així va ser, res de decepció i molta alegria pels ulls. Abans de continuar amb les explicacions i les imatges, puntualitzar, que dies abans d’anar al Montseny vaig assisstir a una conferència d‘Ignasi Raventós, conferència que no tractava de fotografia de natura, tractava de fotografia de carrer però amb una tècnica particular que vaig intentar aplicar a la fotografia de natura, en aquest cas a la meva passejada pel Montseny i els seus colors preciosos. Us mostro la fotografia (entre d’altres que vaig aconseguir fer) amb aquesta tècnica. La manera de fer (per resumir) va ser mesures les llums i sub-exposar alguns pasos tota la imatge, per aconseguir contrast sense que desaparegui la informació al editar-la a l’ordinador.

tardor_montseny_octubre_2018_15

Voleu veure més fotografies del mateix dia? I vosaltres, podeu explicar-nos experiències fotogràfiques aquesta tardor? Heu intentat provar tècniques diferents per aconseguir imatges úniques? Si voleu ens ho podeu explicar també. Fins la propera!!!

 

Vidre que es difumina

Dins de la meva inquietut de provar coses noves d’il.luminació (al menys per a mi) aquest matí he treballat una nova imatge per la sèrie Minimalisme. Objectes de vidre, llum de contra i llum natural. Un esquema força senzill i amb un resultat força interessant.
Us explico primer els materials que he fet servir: tres ampolletes de vidre amb un tap de suro, un flaix extern Canon Speedlite 430 EX, un fotòmetre, la rodona traslúcida del reflector 5 en 1, i una canon EOS 50D amb una lent de focal fixe de 85 mm 1.8

Aquesta imatge és mes qüestió de paciència, ja que s’han de seguir una sèrie de pasos. Lo primer de tot és muntar el flaix sobre un trípode i posar-li davant el reflector, per amortir la llum. Desprès posar la càmera i els objectes a fotografiar fent la composició que més ens agradi (jo he fet un parell i al final m’he decidit per editar aquesta).
Per mesurar la llum jo faig servir (sempre que intervingui llum artificial) el fotòmetre. Vaig fent proves de flaix fins que em dona la mesura del diafragma que jo necessito, en aquest cas f8.0. I res mes, simplement fer la fotografia i llestos.

fotografia_vidre_metall_ceramica_220320173_1600px